L'anorèxia o anorèxia nerviosa és, juntament amb la bulímia, un conjunt de malalties mentals i un dels principals trastorns alimentaris, també anomenats trastorns psicogènics de l'alimentació. El que distingeix a l'anorèxia nerviosa és el rebuig del menjar per part del malalt i la por obsessiva a engreixar, que pot conduir-lo a un estat d'inanició. És a dir, una situació de gran debilitat ocasionada per una ingesta insuficient de nutrients essencials.
Els seus orígens nosològics són molt antics; es coneixen casos descrits des del període hel·lenístic, relacionats amb el dejuni religiós.
Participen en la seva evolució les funcions psicològiques, els trastorns neuroendocrins, hormonals i metabòlics.
Els possibles tractaments estan encara en estudi. Els tractaments farmacològics actuals poden donar només un modest benefici al pacient.
L'anorèxia nerviosa és una malaltia, i no s'ha de confondre amb el símptoma anomenat anorèxia. El terme anorèxia s'empra, en general, per descriure la inapetència o falta de gana.
Aquest símptoma pot ocórrer en circumstàncies molt diverses, com ara estats febrils, malalties generals i digestives o simplement en situacions transitòries de la vida quotidiana.
L'anorèxia per tant és un símptoma que pot aparèixer en moltes malalties i no una malaltia en si mateixa.
L'anorèxia nerviosa, per contra, no és un símptoma, sinó una malaltia específica caracteritzada per una pèrdua induïda de pes acompanyada per una distorsió de la imatge corporal. La presència és indicativa d'un estat patològic diferent de l'individu, i pot tenir conseqüències molt greus per a la salut de qui la pateix.
Els seus orígens nosològics són molt antics; es coneixen casos descrits des del període hel·lenístic, relacionats amb el dejuni religiós.
Participen en la seva evolució les funcions psicològiques, els trastorns neuroendocrins, hormonals i metabòlics.
Els possibles tractaments estan encara en estudi. Els tractaments farmacològics actuals poden donar només un modest benefici al pacient.
L'anorèxia nerviosa és una malaltia, i no s'ha de confondre amb el símptoma anomenat anorèxia. El terme anorèxia s'empra, en general, per descriure la inapetència o falta de gana.
Aquest símptoma pot ocórrer en circumstàncies molt diverses, com ara estats febrils, malalties generals i digestives o simplement en situacions transitòries de la vida quotidiana.
L'anorèxia per tant és un símptoma que pot aparèixer en moltes malalties i no una malaltia en si mateixa.
L'anorèxia nerviosa, per contra, no és un símptoma, sinó una malaltia específica caracteritzada per una pèrdua induïda de pes acompanyada per una distorsió de la imatge corporal. La presència és indicativa d'un estat patològic diferent de l'individu, i pot tenir conseqüències molt greus per a la salut de qui la pateix.
Fanny Galeas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada