Les platges d’Argelers:
ANDREA GONZÁLEZ:
Quan vam visitar les platges, tot i
que feia molt bon dia, em vaig sentir trista perquè pensava en aquelles
persones que durant la guerra civil van
haver de deixar Catalunya i que ho van passar tant malament allà i en els nens
que van morir... Per sort, alguns van sobreviure...
ANDREA FERNÁNDEZ:
Em va agradar veure les platges d’Argelers, però em va impressionar trepitjar
el lloc on fa 75 anys van patir tantes persones.
PAULA SÁNCHEZ:
A la platja d’Argelers, tot i que
va fer un dia radiant, vaig sentir un calfred al cos , una sensació de
culpabilitat i impotència.
ADRIÁN PÉREZ:
Quan vaig
arribar a la platja d’Argelers vaig sentir un sentiment estrany, com si em fes
cosa trepitjar aquell escenari on van passar aquells fets. També em va
impressionar el minut de silenci que vam dedicar a aquella gent que havia patit
tant.
IRIS CEÑA:
El que més em va
agradar de la sortida va ser que ens acompanyés l’autora del llibre “La
Maternitat d’Elna” ja que les seves
explicacions i reflexions et feien posar la pell de gallina i em feia pensar en
tot i valorar la sort que havia tingut en néixer unes quantes dècades més tard.
La platja d’Argelers em va impressionar perquè recordava el que havia passat,
que algunes mares ofegaven els seus nadons a l’aigua perquè no patissin més i
es morissin més ràpid. Impressionant.
La Maternitat d’Elna:
JUAN CAMILO OSORIO:
Em va sorprendre la cúpula de la
Materintat per la clor horrorosa que hi feia. Quan hi portaves uns minuts et
costava respirar i et faltava l’oxigen.
BRYAN AMAGUAÑA:
Em va agradar la Maternitat perquè
s’hi respirava tranquil·litat. Era molt còmoda per les seves dimensions. Vaig
pensar en les dones que van passar per allà, per aquell paradís en mig de
l’exili.
CELIA LORENTE:
La Maternitat d’Elna és un lloc
molt bonic. Està envoltada d’arbres. És una casa amb molta llum i transmet
molta energia.
SANDRA RIBAS
Era todo muy bonito y tranquilo, pero también daba un poco de pena por la historia que pasó allí. Y fue interesante conocer a la escritora porque te explicaba lo que le contó la gente.
GERARD BLANC:
La sortida ha sigut profitosa i
interessant. La Maternitat d’Elna m’ha decebut perquè l’han convertit en un
museu i no es conserven els mobles ni objectes de l’època. I l’autora del
llibre, que va tenir una gran iniciativa a l’hora d’investigar aquesta història
i fer-la conèixer, no m’ha agradat com ens ho ha explicat.
Cotlliure:
RUTH GARCÍA:
El que més em va agradar de la
sortida va ser Cotlliure. Jo ja ho coneixia perquè hi havia anat de petita amb
els meus pares. Allà vam entrar a un bar per comprar una coca-cola i el cambrer
ens va preguntar si érem del Barça i ens
va fer cantar l’himne amb ell.
SEBAS LENIS:
Per mi Cotlliure ha estat una
experiència molt bonica perquè encara que ja coneixia França, mai no havia vist
ni sentit aquest lloc. Cotlliure és molt
bonic i tranquil. La gent és ambale i les vistes i la naturalesa,
espectaculars. Si tinc l’oportunitat de tornar-hi no m’ho pensaré dues vegades.
Espero tornar-hi algun dia.
ANDREA FERNÁNDEZ:
El poble de Cotlliure em va semblar
molt bonic. L’ambient era molt tranquil i la gent molt agradable. La platja era
preciosa i les cases grans i boniques.
ÓSCAR PEÑA:
Para mí Cotllioure fue un lugar muy bonito y agradable, era pura tranquilidad.La gente se ve simpática y amable, un buen lugar para visitar y sobre acento francés que me encanta, no me importaría repetir.
La tomba de Machado:
JAVI LÓPEZ:
La sortida a Cotlliure ha sigut
molt emocionant ja que he pogut sentir Antonio Machado més a prop que mai.
JUAN LÓPEZ
Estar en Cotllioure me gustó mucho ya que lo que leer en el libro estaba en Cotlliure .
La tumba de Machado era muy importante, porque cuando ves una poesía de Antonio Machado no te fijas , pero cuando estás cerca de él te das cuenta de quien fue .Y la maternidad me impuso mucho respeto, ya que han pasado tantas cosas all , que hablaba por sí solo.
El paisatge:
RICARD BONACHERA:
Em va agradar el viatge amb els
companys de Batxillerat, als quals jo ja coneixia. Va ser entretingut i
divertit. Són simpàtics. Un cop allà vam poder veure les muntanyes nevades, amb
el Canigó al fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada