HALLOWEEN

 Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta que s'ha estès ràpidament arreu del món. Fa molts segles a la bretanya escosesa i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebra la festivitat de Samhain que coincideix amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris que la paraula gaèlica "Samhain" literalment vol dir "final de l'estiu". El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d’any . Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que en aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixa i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre  com a  Dia de  tots Sants. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d’America és va començar a estendre a la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia De Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.
Una de les tradicions més estesa és la del trick or treat (literalment, "broma o regal"). Els nens, disfressats per a l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals, com llaminadures (o, en algunes cultures, diners) fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).

Lubna Annouhi i Fanny Galeas

QUÈ FAS QUAN SURTS DE L'INSTITUT? Entrevista a alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO

 1- On dines, a casa teva, al centre, a casa d’algun familiar…?

(...): A casa d’un familiar.
{...}: A casa meva.
[...]: A casa meva perquè sempre hi ha algú.
“...”: A casa de la meva àvia.
*...*: A casa meva.

2- Quan acabes de dinar què fas?

(...): Els deures.
{...}: Faig els deures i després llegeixo.
[...]: Dormir sempre.
“...”: Vaig a la biblioteca a fer els deures.
*...*: Deures.

3- Tens molt temps lliure per les tardes?
(...): Sí.
{...}: Sí.
[...]: Sí, però faig extraescolars.
“...”: No.
*...*: Sí.

4- Fas alguna activitat extraescolar? Si es així, quina? I amb quina franja horària?

(...): Futbol de 18:30h-19:30h
{...}: Futbol de 18:00h-20:00h.
[...]: Futbol 1h i 15min.
“...”: Sí, flamenc i hip hop.
*...*: No

5- Passes les tardes sol/a a casa? Si es així, ho portes bé?

(...): No, amb el meu pare, la meva mare i la meva àvia.
{...}:  No, jo estic amb els meus pares.
[...]: No, sol no.
“...”:  No, amb el meu amic.
*...*: No, no.

6- Tens germans més petits? Els vas a buscar a l’escola?

(...): Tinc una germana de 7 anys i vaig a les 16:30h a buscar-la a l’escola.
{...}: No, jo tinc un bessó.
[...]: Visc amb  dues cosines, una va aquí a l'institut i fa ESO i l’altra més petita a vegades sí que la vaig a buscar a l´escola perquè els meus oncles treballen.
“...”:  Sí, al col·legi.
*...*: No.

7- Més o menys a quina hora sopes?

(...): De 21:00h-21:30h
{...}: A les 21:00h
[...]: Sobre les 22:00h
“...”: A les 22:00h-22:30h
*...*: A les 23.00h

8- Sopes sol o amb la teva família?

(...): Amb la meva família.
{...}: Amb la meva família.
[...]: Amb la meva família.
“...”: Amb la meva família.
*...*: Sola.

9- Després de sopar què fas, llegeixes, estàs amb el mòbil, veus la televisió...?

(...): Llegeixo i després estic amb el mòbil.
{...}: Veure la tele.
[...]: Estic una estona amb el mòbil i després marxo a dormir.
“...”: Llegeixo i me'n vaig a dormir.
*...*: Estic amb el mòbil.

10- A quina hora marxes a dormir?

(...): A les 22:00h.
{...}: A les 22:00h.
[...]: Sobre les 23:00h-23:30h perquè si no pel matí m'adormo.
“...”: A les 00:00h més o menys.
*...*: A la 1:00h.

Gemma i Mar

ENTREVISTA A ALUMNES NOUVINGUTS DE 1r D'ESO

Com ja sabeu, fa uns mesos hem començat un nou curs i, com cada any, hi ha hagut alguns nens que han fet el canvi de primària a secundària en aquest institut. Com que sabem que aquest canvi és difícil i una mica aclaparador, ens hem interessat per com han estat les experiències dels nous alumnes d'aquest centre. Per això hem fet una entrevista a la Nerea, al Yahir i a l'Álex, uns alumnes que estan cursant primer, que explica com s’han integrat i com els han ajudat en aquest difícil procés.

Heu tingut algun problema amb l’inici del curs?

Yahir: No, ens hem integrat molt bé.
Nerea: No, ha estat molt fàcil.
Álex: Sí, algun, però res que no és pugi solucionar.

Us ha sigut molt difícil?

Yahir: No tant com diuen, la veritat és que no hi ha gaire diferència
Nerea: No gaire. Potser arribar a algunes classes és el que mes m'ha costat.
Álex: No, els professors són molt simpàtics

Quines recomanacions faríeu als alumnes nous de l'any que bé?

Yahir: Que s'esforcin i que no es portin malament.
Nerea: Que s'esforcin molt.
Álex: Que estiguin nerviosos i que treballin molt.

Heu fet amics nous?

Yahir: Sí, 9.
Nerea: Sí, a la meva classe no coneixia a ningú.
Álex: No gaires.

Creieu que l'institut us ha ajudat a integrar-vos?

Yahir: Sí, molt ja que m'han posat en una classe que coneixia a tothom.
Nerea: No gaire. Quan vaig entrar em vaig espantar molt ja que no tenia a cap company conegut ni a la classe ni al grup flexible.
Álex: Sí, estic molt content de com ens han ajudat amb el canvi.

Lluna Marquès

DEURES INNECESSARIS

Mai t’has preguntat quan et col·loquen deures si serveixen per a alguna cosa, o si són un cosa positiva per a assolir els coneixements bàsics? Mai t’has sentit pressionat o superat pels deures, els quals generen malestars i angoixa? Si es així, no ets l’únic  ja que a la edat dels 11 anys ja hi ha un 34% dels nois que se senten agobiats pels deures, la qual cosa incrementa els riscos de salut freqüents i psicològics. A partir d’aquí les xifres no paren de créixer fins a arribar a que un 60% dels nois acabin angoixats, xifra que fa que Espanya sigui un dels països que posa més deures de tot el món.

Per això, nosaltres ens hem proposat que el nostre institut no formi part d’aquestes xifres, i per tant volem rebaixar el nombre de deures. Per això necessitem la vostra ajuda i col·laboració, ja que si arribem a un nombre “X” de firmes, parlarem amb la directora per fer el possible per poder treure els deures innecessaris i que els departaments és coordinin per no posar els deures a la vegada. Per assolir aquest repte necessitem la vostra ajuda. Entreu en l'enllaç que hi ha a continuació i veieu el vídeo. També comenteu què us sembla el fet de reduir els deures, i no us oblideu de firmar en els papers que vam penjar a cada classe. Ja portem 65 firmes. Ànims!, a veure si arribem a les 100.

http://widget.smartycenter.com/video/el-experimento-sobre-los-deberes/1684182/9355/1&source=gmail&ust=1478780082757000&amp

Pol Hernández i Lluna Marquès

MOSQUIT TIGRE

És un mosquit de la família Culicidae que es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre. És originari del sud-est asiàtic. La seva àrea de distribució s'estén des de Madagascar fins a Nova Guinea cap a l'est i fins a la latitud de Corea cap al nord. A més, és una espècie invasora que s'ha estès en multitud de països de tots cinc continents, considerat com un dels 100 més dolents a Europa.

Els adults tenen típicament una llargària d'uns 5 a 8 mm. Com els altres membres de la família dels mosquits, la femella està equipada amb una trompa fina i allargada, la probòscide, que usa per xuclar sang de vertebrats per nodrir els seus ous. En canvi, el mascle de l'espècie s'alimenta principalment de nèctar. Com és propi del gènere Aedes, la femella pon els seus ous en sec, just a tocar de l'aigua, però no directament a dins. Qualsevol contenidor obert amb una petita quantitat d'aigua com ara pots, gerros, plats de testos, etc. és suficient perquè les larves es desenvolupin.

A diferència de molts dels mosquits més estesos i comuns, el mosquit tigre pica durant tot el dia, tot i que té un màxim crepuscular.

Paula Calvo, Natalia Serrano, Ariadna Pueyo 

ENTREVISTA A ALUMNES DE L'OPTATIVA CREADORS EN RESIDÈNCIA

1- Per què vas decidir agafar aquesta optativa?

 [...]: Perquè m’agrada l’art.
(...): Em va tocar, jo vaig escollir francès.

 2- Què creus que és l’optativa de creador en residència?

 [...]: Crear una obra i conèixer gent, no sé...
(...): Crear coses, art.

 3- Esteu pensant ja algun projecte?

 [...]: No
(...): No.

 4- Sabeu quina artista vindrà?

 [...]: Sí, l’Ana.
(...): Sí, L’Ana García Pineda.

 5- Sabeu a que es dedica?

 [...]: A tot.
(...):No.

 6- Quines expectatives tens d’aquesta optativa?

 [...]: Relacionar-me més i fer una obra xula.
(...): Bones.

 7- Què creus que faràs?

 [...]: Alguna cosa sobre indentificar-nos.
(...): Ni idea.

 8- T’agrada la teva tutora de creadors, Mercè Gaja? 

 [...]:Sí.
(...): Sí.

 9- Què et semblen els companys de creadors?

 [...]: Molt divertits.
(...): Bé, alguns son simpàtics, altres són tímids...

 10- Què heu fet durant les primeres classes?

 [...]: Dibuixar i escriure paraules del diccionari.
(...): Dibuixar els nostres noms i fer algunes fotos.

 11- Te’n penedeixes d’haver escollit aquesta optativa?

 [...]: No.
(...): No.

Gemma i Mar

Festes de la Mercè 2016

La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè. És una festa farcida d'activitats de cultura popular molt diverses i per a totes les edats. Entre els actes, destaquen el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el gran correfoc, la passada de gegants i capgrossos, les diades castelleres, els balls i les danses vinguts d'arreu de Catalunya, etc. Hi tenen una forta presència les cercaviles de tota mena, que són uns dels actes tradicionals més antics de la ciutat, emparentades amb les processons de Corpus que ja trobem documentades als segles XV i XVI.

Aquest any sobretot hi haurà més de 250 concerts i festivals. Entre altres, danses, activitats, gimcanes etc…

Ha estat una llàstima que alguns dels dies més importants hagi plogut i que, per tant, hagin hagut de suspendre algunes activitats. Per sort el dissabte, el dia més important, no ha plogut.

El dissabte a la nit hi va haver espectacles de pirotècnia a la platja de la Vila Olímpica, uns dels més bonics en aquestes dates. Jo personalment no hi vaig tenir cap dubte en anar amb els meus amics, i va ser perfecte, per tornar-hi altre cop.

El diumenge sobretot hi havia activitats i gimcanes en els parcs importants de Barcelona, sobretot en el parc de la Ciutadella, on hi havia exposicions, danses, jocs i música.

Emma Pascual Martín, 2n C ESO